En el artículo de ayer en Libertad Digital sobre el déficit fiscal de los españoles escribí:
Cataluña tiene un déficit fiscal de 9.000 millones de euros. Eso significa que Cataluña recibe del Gobierno central 9.000 millones de euros menos de lo que paga en impuestos. Lo que los nacionalistas catalanes no suelen mencionar, porque restaría singularidad a su pregonada desdicha, es que la comunidad con mayor déficit fiscal es Madrid: casi el doble.
Los 9000 millones se refieren al montante acumulado desde principios de año hasta la fecha actual. El total para 2008 fue de 16.000 millones de euros (puede calcularse en la misma página).
En cuanto al segundo dato (la alusión al déficit fiscal de Cataluña vis a vis el de Madrid), un lector me ha enviado una informativa nota diciéndome que el estudio al que enlazo de Ezequiel Uriel y Ramón Barberán ha sido disputado por numerosos expertos, y que otros estudios y métodos de cálculo arrojan un resultado más desfavorable para Cataluña. Copio con su permiso la parte relevante de su mensaje en catalán, espero que se entienda:
A la facultat (sóc Dp. en Empresarials i Llic. en Historia per la UAB) em vaig "cruspir" la principal bibliografia en torn al tema del dèficit fiscal: que és el mateix que dir a Ramon Trias Fargas, Antoni Castells, Núria Bosch, Guillem L. Casanovas, R. Tremosa, etc. i si en una cosa estaven d'acord tots aquests experts era en el métode a emprar per calcular aquest dèficit fiscal dels catalans envers l'Administració Central (utilitzen el mateix mètode que s'usa a Alemanya, el de Fluxe Monetari). Tanmateix, en el teu article, a l'hora d'al.ludir quantitativament el dèficit fiscal cites un blog que cita un altre estudi de l'economista Ezequiel Uriel publicat ara fa un parell d'anys. Aquell estudi era força controvertit i criticat per aquells altres experts per tot un cúmul de factors: empra el métode de Carga-Benefici (les inversions de l'Estat no es territorialitzen o el que és el mateix, el cost d'una T-4 o d'un quadre de El Prado no s'imputa a la Comunitat de Madrid - o al conjunt de ciutadans madrilenys -, sino al conjunt espanyol), obvia l'"Efecte Seu" de la Comunitat Autónoma de Madrid (on estan domiciliades les principals empresas espanyoles que més facturen i on hi tributen, a pesar de realitzar activitat productiva més enllà de les fronteres madrilenyes) i pel seu sospitós oportunisme polític (presentar tal decalatge entre els números de Madrid i Catalunya en mig d'una ofensiva catalana per la transparència dels comptes públics)
Suposo que sabràs que ara fa un any el Ministeri d'Economia publicà les balances fiscals emprant, crec, set mètodes de càlcul diferent (tot i que a "grosso modo" tots es basaven, o bé en el model de Carga-Benefici, o bé en germànic Fluxe-Monetari) estant dipsonibles els resultats a la web de l'INE. Doncs bé, si bé les balances basades en el FM situaven a Catalunya amb un major dèficit que Madrid (sols superades les dues per les Balears), amb el mètode de CB Madrid era l'autonomia més deficitària per davant de Catalunya. Tanmateix la diferència entre el dèficit madrileny i el català no era ni de bon tros tan clamorós com en el controvertit estudi d'Uriel de l'any anterior.
J. Rubio, el lector, me recomienda también este trabajo sobre balanzas fiscales:
No ha sido el único lector que me ha llamado la atención sobre este dato. La verdad es que no estaba bien documentado sobre las balanzas fiscales
regionales pues como se colige del texto no estoy tan interesado en
el "expolio de las regiones" como en el expolio de los ciudadanos particulares. Ahora lamento no haber sido más riguroso, porque no me gustaría alienar de entrada a los nacionalistas catalanes (liberales o izquierdistas) a quienes en buena medida va dirigida mi crítica. Los argumentos del artículo no dependen en absoluto de ese dato.
A la luz de esta información hubiera reescrito así el fragmento:
Lo que los nacionalistas catalanes no suelen mencionar, porque restaría
singularidad a su pregonada desdicha, es que Madrid también tiene un déficit fiscal importante, algo superior o inferior al de Cataluña dependiendo del método de cálculo. En cualquier caso los beneficiarios del expolio hay que buscarlos en otra parte.