Vicent Sanchis en Catalunya Oberta (en catalán):
Quan un contribuent qualsevol pensa en un funcionari no li vénen al cap les imatges d'un bomber, un metge, un mestre o un mosso d'esquadra. Ser funcionari és un concepte; més encara que una vocació. Des que Mariano José de Larra va retratar amb encert total la consigna del "Vuelva usted mañana", funcionari és aquell que, senzillament, gaudeix d'uns privilegis. Un buròcrata ofensiu que sap que mana. Segur que a una part de la gent que es guanya la vida des de la funció pública i, sobretot, a tots aquells que es prenen com una feina la seva feina, la definició els resulta tòpica, ofensiva i injusta. Tenen una part de raó, però no tota.
Acceptem que hi ha funcionaris que treballen i n'hi ha que no, però no podem rebutjar el concepte de privilegi. La condició de funcionari és vitalícia i n'hi ha fins i tot que la voldrien hereditària. El funcionari més honest adduirà que ell ha guanyat una oposició i que això implica molta preparació i mereix una contrapartida. La resposta ha de ser taxativa: això ho fa qualsevol. Cada treballador viu una oposició permanent. En primer lloc, s'ha de preparar llargament per poder optar a un lloc de feina convencional. Després que l'ha aconseguit, ha de demostrar cada dia que se'l mereix. I encara pot tenir la mala sort que la seva empresa tanqui malgrat que ell treballi amb encert. Aquesta és la gran diferència: la tranquil·litat, que sovint esdevé impunitat. La impunitat del que se sent segur fins a la jubilació.
