Això d’Haití és un drama però el món, de vegades, fa net. No podem viure tots tant de temps i només els millors i els que viuen en millors condicions perduren. El món menstrua, com així ha de ser. No me n’alegro, de la tragèdia d’Haití, però aquestes coses passen i equilibren el planeta. La major part dels que poden estar en desacord amb aquesta mena de comentaris són pobres morts de gana que sort en tenen que aquests que estan més morts de gana que ells, de tant en tant, un mal vent se’ls endú. Perquè si el món no menstrués i haguéssim de repartir la caritat entre tots els pobres del planeta, tard o d’hora tots aquests funcionaris, ganduls, i obrers que es prenen la baixa per causa de malalties imaginàries, s’haurien de posar a treballar i els comitès d’empresa quedarien abolits per raons d’extrema necessitat. Ara tothom fa el ploricó amb Haití, però els més solidaris, i els que més ploren, que solen ser els més inútils i els més desgraciats, tenen la immansa sort que de tant en tant una tragèdia com la present escombra una part de misèria mundial i els socialdemòcrates de casa nostra tornen a ser els pobrets oficials, mereixedors de tota quanta subvenció. Això d’Haití és una manera un poc aparatosa -però una manera, al capdavall- de fer net al planeta. Morir és tràgic però viure a Haití no pot dir-se que sigui gaire més agradable. Vull dir que els morts d’aquests dies tenen, com a mínim, el consol de no haver de continuar vivint a Haití. Si això hagués passat a Europa sí que hauria estat un autèntic drama. Haití qui sap on és, qui sap on para. Es pot ser tendre i ser dur. El món menstrua i tria el dia, el raig i el lloc oportú.
Le contesto en los comentarios:
I no ens oblidem dels millors escombriaires del segle XX: Hitler, Stalin, Mao... també van fer molt de net. De fet, si de fer neteja es tracta, tant és un terratrèmol com un parell de bombes atòmiques. No sé a què esperem per llençar-les al Tercer Món, francament, i alliberar aquesta gent de la seva misèria. Això sí seria progrés, i no aquesta mandanga del lliure comerç i el creixement econòmic que prediquen els liberals amb complexes.
Fem neteja.
Me responde:
Se n'ha de ser, de burro, per confondre una cosa i l'altra. Però en fi, coratge!
Replico:
Salvador, ets tu el que has confós una tragèdia humana amb "fer neteja". Només et faig notar les implicacions de la teva "menstruació" d'avui.
Actualización: Sostres reincide: El blog menstrua.
També aquest blog menstrua, de vegades, i és bo que així sigui. Tota sang susceptible de ser a la compresa és bo que no romangui al cos i que sigui expulsada, absorvida i llançada a les escombraries. He de confessar que dies com els d’ahir em causen una gran tendresa. És la massa contra la pedra, el bram contra la obvietat. Contra les coses que són obscures i fan por, els simis reaccionen xisclant i llançant-hi pals o pedres. L’estranyesa no es resol, ni l’obscuritat, però el simi descarrega la seva tensió i l’endemà pot continuar. És dolça i romàntica aquesta gent que es fa la consternada amb els grans desastres naturals, aquests egregis ambaixadors del negret de torn que posen el crit al cel, els ulls en remull en llàgrimes de tot quan plor, i les proclames més insòlites els surten de la boca solidària. Només amb dues condicions: la de no haver-hi de posar ni un sol cèntim d'euro, i la de no haver-hi d'esmerçar cap esforç personal de cap classe. Ja ni parlem d'anar-hi, al lloc on el drama passa. Em commou aquesta estètica, tan old fashioned, tan de sempre, que s'ha mantingut immutable tot i el pas de tants anys. Sempre el mateix cinisme, sempre la mateixa barra. El món menstrua i sempre a les mateixes zones del planeta: no és una opinió, ni una superstició, ni una profecia. Només cal parar atenció a les dades. El món menstrua sempre allà mateix i les víctimes són sempre les mateixes, llevat de casos ben excepcionals. Què hi farem. També aquest blog menstrua, i també sempre a propòsit dels mateixos temes. I sempre amb els mateixos rebots, amb les mateixes expressions de finor intel·lectual, amb les mateixes promeses de no tornar a llegir-me mai més; amb la mateixa ràbia i els mateixos intents de pisconalitzar-me, intents que acaben constituint un enorme material digne del més exhaustiu dels exàmens psiquiàtrics. Sempre, sempre la mateixa cançó. Com el planeta menstruant. No és que em molesti: sóc de tradicions, i m'agraden els retorns. Hi ha aquest enorme ressentiment social i aquest pretendre viure fent veure que no sabem que som el melic del món i uns autèntics afortunats. Hi ha una tara intel·lectual molt occidental que es basa a analitzar els afers sobre els negres com si fóssim negres, els afers dels àrabs com si fóssim musulmans, etcètera. És aquest paternalisme benestant. Aquest progressime de foguera de Sant Pere. I no, resulta que no, resulta que som occidentals, que duem una vida occidental, de privilegis occidentals que menyspreem als discursos solidaris però als quals mai no voldríem de cap manera renunciar-hi. I resulta també que aquests privilegis es fonameneten i són possibles gràcies a una ordenació del món i a unes dinàmiques planetàries que fan que coses com les d’Haití passin i malgrat tot, aquella mateixa nit, sortim encantats a sopar. Després arribem a casa, entrem al blog, i menstruem per sentir-nos magnànims i caritatius com Déu Nostre Senyor. These things do happen. Encabat només es tracta de retirar la compresa o el tampax, vigilar de no tacar-te, i avall. Tota sang susceptible de ser a la compresa és bo que sigui expulsada. I bé, avui és dissabte.
Mi réplica en los comentarios:
Salvador, una cosa és provocar per a fer pensar i sacsejar prejudicis (que ho fas sovint), una altra baixar-te els pantalons enmig d'un sopar per a escandalitzar i fer que es parli de tu. No aporta res a l'intel·lecte i és de mal gust. Ara ens vols fer creure que això d'ahir anava de descriure la realitat ("no és una opinió, ni una superstició, ni una profecia") i fer notar la hipocresia dels progres que confonen la caritat i la compassió amb la indignació moral. Però no, dir que "el món ha fet net" i aquests desastres no només són inevitables sino necessaris per a equilibrar el planeta no és "descriure la realitat" i no en té res de crítica als progres. El terme "net" o "neteja" té òbvies connotacions positives, i la implicació és que els centenars de milers de morts eren brutícia que s'havia d'escombrar. No t'amaguis darrera els comentaris emocionals de la gent i explican's per què consideres que els pobres del Tercer Món són brutícia i que ja va bé que la natura els vagi escombrant del planeta. Encara més interessant seria que l'explicació la fessis des d'un plantejament liberal o cristià.
