Entrevista a Claramunt en Catalunya Oberta

Llamativa entrevista al catedrático de historia Salvador Claramunt en Catalunya Oberta sobre el nacionalismo catalán y español, la nación y el independentismo. A buen seguro que las opiniones de Claramunt provocarán urticaria a muchos de los lectores del portal de opinión catalanista. Copio algunas preguntas y respuestas (en catalán):

Hi ha qui diu que Espanya és una nació (nació de nacions) i Catalunya també? És possible?

Un Estat plurinacional és possible. Una nació amb altres nacions a dins, no. Això és incompatible. L'Imperi dels Habsburg era plurinacional, pluricultural i plurilingüístic, però no és considerava ell mateix una nació. Era patrimonial. Tot plegat és molt complex: quan algú diu que veu les coses molt clares, jo dic que o no entén res o que no sap res. De petit, vaig llegir un llibre que em va impressionar que es deia El petó, de Santiago Ramón y Cajal, i analitza amb microbis que hi ha en un petó. No és gaire agradable, encara que el petó sigui bonic. Doncs amb la historia passa el mateix: tot són microbis, quan l'analitzem bé. (...)

L'independentisme és una possible solució? Com ho veu?

Ara som en un món globalitzat. L'independentisme és una cosa romàntica, molt maca, però no té gaire sentit... Sigui com sigui, crec que no s'ha de fer tanta propaganda, ni tanta ostentació, perquè es posa en guàrdia Estats poderosos.

A més, ens hem emmirallat en el que va passar a Iugoslàvia, però nosaltres som a l'altra banda d'Europa i la situació aquí és molt diferent. Jo he estat a Kosovo i Albània,i prefereixo ser una regió de França que no pas ser independent i ser Kosovo: no en tinc cap dubte! Mirem de no fer el ridícul... (...)

Si descartem la independència, ens trobem que l'encaix amb Espanya és cada cop més complicat...

Qui ha inventat aquesta paraula, l'encaix? No estem encaixats: és que som dins la capsa. Un cop, van venir a la universitat una delegació de Suècia. Jo era rector i els vaig explicar que Catalunya ha tingut molta sort, perquè ha estat entre França i Castella. I amb Castella hem tingut més llibertat que amb França, dins de tot. França ens hauria esborrat. Jo prefereixo estar amb Castella que amb França: la grandeur és terrible...