La Fundació Catalunya Oberta, el think tank liberal catalán, ha convertido su boletín en un diario digital. La fundación agrupa a numerosos periodistas, economistas y empresarios del entorno convergente. Todos son nacionalistas (varios son abiertamente independentistas) y de tendencia ligeramente pro-mercado. Su objetivo es, pues, doble: avanzar en el camino hacia el soberanismo pleno, y reducir el tamaño y alcance de la Administración catalana. Con el primero no discrepo en el fondo (aunque mis razones son pragmáticas, no nacionalistas), pero mi apoyo no es incondicional ni apasionado. En cuanto al segundo objetivo, pese a la tibieza de sus posicionamientos me parece positivo que desde el nacionalismo haya voces críticas con la deriva intervencionista de la Generalitat, y haya independentistas que se preocupan por algo más que la independencia.
Así se presenta el nuevo diario (en catalán; podéis traducir con Opentrad):La Fundació Catalunya Oberta ha anat augmentant de manera exponencial durant els darrers dos anys el nombre d'adherits i la influència social. N'és una prova -potser determinant- el rebuig, cada vegada més sentit i palpable, que genera en segons quines instàncies del poder. Per a alguns membres del govern actual, gens acostumats a la discrepància, la Fundació ha esdevingut un greu maldecap i un objectiu a abatre. No escatimen esforços a l'hora de pressionar perquè els seus membres més significatius rebin un missatge ben clar: fan nosa. Per això és tan important continuar. I per això és tan important redoblar tots els esforços que produeixen tanta molèstia i tant de neguit.
Catalunya viu uns moment devastadors, enmig d'una crisi econòmica terrible i sota l'acció de dos governs incapaços: el de l'Estat i el propi. Uns moments en què els únics valors ideològics que semblen permesos són els que determina una correcció política estèril i contraproduent. Uns moments en què les institucions de l'Estat han desplegat una campanya, que volen definitiva, contra els nacionalismes perifèrics per segellar per sempre el sistema dit autonòmic. I precisament en aquests moments calen aportacions -i discrepàncies- vàlides i efectives. Com que les que defineixen l'actuació de la Fundació Catalunya Oberta.
Per això, cal mantenir i cal augmentar la seva acció. En aquesta línia, avui presentem aquest diari digital. Ha estat pensat i elaborat a partir de l'experiència que han suposat durant mesos les seccions diàries i el butlletí setmanal que enviàvem a tots els interessats. No pretén ser un diari convencional, d'informació sobre l'actualitat. Vol constituir-se en un referent important del pensament i la interpretació liberal de la realitat. De Catalunya i d'arreu del món. Un manual d'ús vàlid per fer front a una realitat -política, social, econòmica i cultural- que no ens pot agradar. Que no pot agradar a ningú.
Contra la resignació o la revolta primària, presentem avui el primer número d'aquest digital. Volem compartir-lo amb tots aquells que s'identifiquen o que es miren amb simpatia els nostres ideals: catalanisme i liberalisme. Volem rebre també les seves aportacions per fer-lo més atractiu i més vàlid. La millor aportació serà la col·laboració. I el millor resultat, la continuïtat efectiva.
A los libergentes de esta fundación, por cierto, iba dirigido este artículo en Libertad Digital: El déficit fiscal de los españoles (con esta enmienda).
El destino ha querido que el mismo día se estrene esRadio, la nueva emisora de Federico Jiménez Losantos, azote de nacionalistas como los que pueblan la FCO. Cada uno es un buen contrapunto a los desatinos del otro, aunque el enfrentamiento dialéctico puede agudizar la crispación si no acabamos por entendernos todos un poco más.
